Junts fem camí. Classe Xaloc

Ja fa tres setmanes que aquesta pandèmia va fer que tanquéssim la nostra escola.
Durant aquest temps suposo que hem viscut diverses emocions i sentiments. Esperem que tots i totes estigueu bé.
Per nosaltres no ha estat diferent. Ha sorgit, la por, l’alegria, la tristesa, l’enuig i la incertesa. Incertesa per quan acabarà tot això, i a més a més, ens apareix la il·lusió i les ganes per tornar a agafar la nostra rutina.

Tot aquest temps ens hauria de servir per valorar les petites coses del nostre dia a dia; la feina, el camí cap aquesta, el retrobament amb les nostres famílies, les estones de parc, els riures amb els amics, els plans 
Però sabeu que té això de positiu? Doncs que no sabem quan però si sabem que tornarem. Ho estem fent molt bé. Entre tots des de casa ho estem aconseguint.
I és en aquest moment de tornada a la nostra vida, quan ens trobarem a  l’escola per acomiadar-nos com a classe Xaloc. Vull pensar que encara ens queden dies per gaudir com a grup abans de deixar l’escola dels petits.
El nostre camí junts van començar el setembre del 2017 i mentre avançàvem per la línia del temps, s’anaven incorporant nous passatgers igual que altres han hagut d’agafar un altre camí però tots hem aconseguit que els nostres dies siguin únics i irrepetibles.

És per això que us trobem a faltar moltíssim.
En realitat, tenim disset motius pels quals enyorem tant la nostra escola:
– Pels somriures escandalosos de la Noah.
– Per les infinites preguntes de la Iria i com ens cuida.
– Per les abraçades de la Cloe quan entra a l’escola.
– Pel “Chico malo” que ens canta el Nil cada dia.
– Pel somriure tímid, ple d’inquietuds, de la Júlia.
– Per escoltar la veu de l’Emma.
– Per quan l’Abril ens diu que ens hem equivocat entre rialles.
– Per totes les vegades que ens deixa sense paraules el Bruno R.
– Per la mirada de la Martina que t’arriba al cor.
– Per la timidesa de la Nina.
– Per la forma que té la Vera de fer-nos conscients que som importants per ella.
– Per la il·lusió del Jan per les sorpreses.
– Per la bondat i noblesa de l’Omar.
– Per les converses amb el Bruno P acabades en abraçades.
– Per l’humor del Martín i pel primer somriure que rebem cada matí quan anem a l’acollida.
– Per la felicitat que transmet l’Helena quan està jugant.
– I per últim i no menys important per la forma que té la Sofia d’estimar-nos.

Per tot això i molt més, us esperem a la classe Xaloc.
Gaudiu, ara, de la unió familiar que aviat recuperarem les nostres històries.

P.D. Malgrat la situació sigui aquesta, penseu que avui comencem les vacances de Setmana Santa i les vacances sempre són vacances!!!!!
Petonets a tots i envieu molts més als iaios i a les iaies de la classe Xaloc que també trobem a faltar!!!!

Jessica , Laura, Mireia i Jessi.

La família a la classe Xaloc.

A la classe, els infants, disposen del racó del conte. A més de tenir llibres, les famílies han anat portant les seves fotografies en un àlbum. Els nens i nenes es mostren molt interessats en ells. No hi ha dia que no destinin estones a fullejar les imatges de les seves persones més estimades.
Entre ells i elles conversen i s’expliquen qui són o que estan fent. Sens dubte, és el gran tresor de l’aula. Sovint, els hi resulta complicat compartir i es mostren recelosos a l’hora de deixar que altres infants el puguin veure, prenent una actitud de possessió.
El primer dia que van portar l’àlbum, van arribar feliços i amb molta il·lusió de mostrar la seva bonica família. Inclús hi ha hagut infants que no volien deixar-lo i demanaven posar-lo a la motxilla per marxar.
L’àlbum familiar ens dóna la possibilitat de fer presents a les seves persones, mascotes i moments especials dintre de l’aula.
Al llarg d’aquests mesos, entre ells han compartit estones de conversa, de somriures i petites disputes que entre tots hem anat reconduint.
Finalment, us volem agrair la vostra col·laboració per la feinada que implica aquest àlbum, però els infants l’estan gaudint molt.

El Carnaval a la classe Xaloc !!!!!

Durant dues setmanes de febrer, al Gegant del Pi, hem estat de Festa i Xerinola. Aquests dies els infants han tingut l’oportunitat de maquillar-se i disfressar-se tant al racó de la classe com a psico.

Disfressar-se resulta una de les activitats més divertides que existeixen pels infants. Les disfresses tenen el poder de fer somriure als petits i petites que reconeixen en aquestes peces una oportunitat per socialitzar, explorar emocions, millorar habilitats comunicatives i potenciar la imaginació i la creativitat.

A més a més, durant aquests dies hem pogut observar com infants batallaven entre allò que volen fer i la vergonya que ja comença a aparèixer en determinades situacions. D’altra banda, veiem com infants rebutgen aquests tipus d’activitats (maquillar-se, disfressar-se …), i des de l’escola acompanyem aquest sentiment i el tractem amb tot el respecte que es mereix. Molts hi han trobat altres camins per gaudir sense haver de disfressar-se.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La classe Xaloc pinta amb l’ajuda del retrojector.

Continuant amb el projecte de llum i foscor, els hi hem proposat pintar amb pintura on l’única llum que tenim és la del retroprojector.

Primerament vam preparar l’espai amb una tela blanca. De mica en mica ens vam quedar a les fosques fins a arribar al moment de pintar. Ja començaven a ser-hi impacients i no els vam fer esperar gaire. Els infants es miraven i pintaven divertits mentre es veien les seves siluetes al llençol.

Els infants, gràcies a aquestes activitats, tenen una experiència directa amb la foscor i a la vegada poden gaudir de les diferents sensacions.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Llum i foscor a Xaloc

A la tornada de les vacances de Nadal, hem començat a fer petites propostes relacionades amb el nostre projecte de llum i foscor com a escola.

Al costat del vestíbul disposem d’una sala condicionada per fer aquestes activitats. Els infants disposen de taules de llum i una sèrie d’elements que els donen la claror d’aquesta foscor.

La llum i les transparències ens ofereixen un món de vivències i descobertes. Jugant no ens adonem d’aquesta foscor i sembla que els infants afronten part de les seves pors a la penombra, a més a més coneixen i experimenten amb les propietats i els aprenentatges que els possibilita jugar amb aquest tipus de materials en aquestes condicions.

Al llarg d’aquest trimestre continuarem oferint propostes on la foscor adquireix d’un paper molt important.